ISGlobal, un altre membre del jurat d’Enlaira’t 2019

Glòria Carrasco és llicenciada en Ciències Ambientals i especialitzada en salut pública i avaluació de l’exposició a la contaminació atmosfèrica i a altres factors ambientals. A ISGlobal treballa per assolir ciutats més saludables i sostenibles en benefici del nostre benestar i salut. Ha format part de diversos estudis dissenyant i duent a terme la part experimental. Li agrada moure’s en bicicleta i sobretot caminar per gaudir d’una ciutat plena de racons interessants.

Ja coneixem als tres membres del jurat dels premis Enlaira’t de l’actual edició centrada en com la publicitat ens condiciona per promoure un model ‘cotxecentrista’ vers un de ‘mobilitat sostenible’. Nosaltres hem demanat als més de 300 estudiants participants que li donin la volta a l’actual publicitat automobilística, i fent servir els seus mateixos recursos i atractius, promoguin al màxim modes més sostenibles de mobilitat com anar a peu, en bicicleta o en transport públic.

Hem aprofitat que comptem amb un jurat molt potent per planteja’ls-hi algunes preguntes. Aquí teniu les respostes de la Glòria Carrasco:

  • Creus que la joventut actual creu en els valors associats al vehicle privat (llibertat, estatus, autonomia, etc.)? No. M’agradaria pensar que pel jovent, sobretot pel que viu a les ciutats, el vehicle privat és un complement, una eina per desplaçar-se quan no han trobat una alternativa viable. S’està parlant molt de sostenibilitat i d’habits saludables, i dels problemes de salut que la contaminació causa, i són concients què cal per fomentar un ús racional del transport privat, o si més no valorar el vehicle col·laboratiu, és a dir, compartir cotxe amb altre gent que té el mateix destí que tu. La joventut actual està habituada a la informació ràpida, a maneres eficients, econòmiques i ràpides de moure’s, i cada vegada l’ús de la bicicleta està guanyant terreny. O això m’agradaria pensar…  
  • Creus que els valors de la publicitat dels vehicles privats està canviant? I la indústria? Creus realment que en 10 anys hi hauran menys cotxes que ara circulant pels carrers? No ho tinc del tot clar. Per una banda la publicitat el que vol és fer atractiu el producte, i mostren el cotxe com una mena de caixa màgica que et fa viure al límit, a l’aventura, on tot el que passa allà dins és positiu, alegre. No faran un anunci a un embús, envoltats de soroll, fum, etc.; advertint del cas d’accidents, de tots els problemes de salut que causen…i al final posant ‘compra’t un cotxe’. No ho faran perque seria molt impactant visualment i obviament no vendrien massa cotxes. Però la realitat és que malauradament hi ha accidents, i cada vegada més, la ciutadania sap que la contaminació dels cotxes ens afecta a la salut. També cada vegada més gent aposta per modalitats compartides de transport. M’agradaria pensar que en 10 anys veurem menys cotxes, i els que veiem tindran una ocupació superior. Alhora m’agradaria veure ciutats amb més ciclistes, vianants, ciutats més pensades i projectades per a les persones, per a tothom (per infants, per a la gent gran, per als més vulnerables, etc.). A més, quan pensem i dissenyem les ciutats per a les persones és més fàcil integrar l’activitat física al nostre dia a dia en els desplaçaments, i això fa que tinguem una millor salut. A més, l’espai que es dóna a la ciutadania es resta al cotxe, i obviament això fa que es rebaixin els nivells de contaminació, obtenint aixi un doble benefici.

No faran un anunci a un embús, envoltats de soroll, fum, etc.; advertint del cas d’accidents, de tots els problemes de salut que causen…i al final posant ‘compra’t un cotxe’. No ho faran perque seria molt impactant visualment i obviament no vendrien massa cotxes.

Glòria Carrasco, ISGlobal.
  • Creus que en el futur ciutats com Barcelona comptaran amb una millor qualitat de l’aire? Estem a temps per canviar-ho? Com? Espero que sí; és realment una necessitat ja que la contaminació està afectant a la nostra salut i fa que la mortalitat augmenti i la qualitat de vida empitjori, i això és per a tothom, tots hi estem exposats encara que ho tinguem normalitzat. Crec que és necessari canviar el paradigma del que ha de ser una ciutat. Fins ara, el model de ciutat amb molts cotxes no s’havia questionat massa; ara estem veient que la ciutat ha de ser per a les persones, s’ha de retornar l’espai públic a les ciutadanes i ciutadans; les criatures han de poder jugar lliurement sense perill, i sense haver d’estar exposades contínuament a la contaminació. Per mi una mesura totalment necessària és la millora del transport públic urbà i sobretot l’interurbà, per a que la gent que ve a Barcelona a treballar, estudiar o per lleure tingui més oferta (en amplitut d’horaris i frequència) i trobi que venir en  transport públic és realment una opció viable. Cal prendre mesures urgents. Ara fa uns anys vàrem veure que regular les zones on es podia fumar feia que l’exposició al tabac es reduís moltíssim. Hem d’aconseguir això amb la contaminació, i quan ho aconseguim, mirarem enrera i pensarem que com va ser possible que no s’actués abans.

Crec que és necessari canviar el paradigma del que ha de ser una ciutat.

Glòria Carrasco, ISGlobal.
0 comentaris

Deixa un comentari

¿Vols unir-te a la conversa?
La teva aportació serà benvinguda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada